dijous, de maig 04, 2006

Exta si, exta... també

Recordo, de jovenet, quan els pares miraven espantats la televisió i els avis renegaven de la juventut, quan t'acollonaven parlant de drogues, de pastilles i de perillosos jovens que eixiven de festa per la nit i es renyiven o es mataven a la carretera per anar drogats i sense dormir. Ere la metat dels noranta i la Ruta del Bakalao donave ja les raderes espenegades. I poca cosa mes recordo d'este boom que va neixer als anys 80, tret d'alguna història que contaven els companys d'escola dels seus germans grans, que van canviar les samarretes de Public Enemy per les de Spook o ACTV (després es van fer nazis, pero ja és una altra història).
Tot això ve perque haig trobat un video d'un reportatge que va fer Canal + a l'any 93 sobre la Ruta Destroy o del Bakalao que paga molt la pena veure. Per tot el que m'havien contat, em fíe una idea del que podie arribar a ser la Ruta i tot el seu mon, però res comparat en veure realment com es vivie la "Festa" al País Valencià, com pasaven dies i dies sense dormir, com corrie la droga, com viatjaven des de Madrid o Barcelona a València, com ballaven sense descans tot un cap de setmana i com podie estar de grillada la gent. Excessos i animalades que cap cos humà és capaç de resistir durant molt de temps.
És curios veure les pintes que portave la gent que hi anave, tots a la seua bola, sense modes ni etiquetes, aixines que suposo, com a historiador makinero de fira que soc, que als pocs anys el moviment que orbitave al voltant de la música màkina, després que el Govern Socialista persiguís la "Ruta", retallés els horaris, tanqués discoteques, endurís els contols d'alcohol i droga i fés una gran campanya mediàtica, es va convertir en un fenomen mol mes minoritari que va pendre una estètica mes "skin" (la típica imatge de makinero pelat o capdecendrer de finals dels noranta hasda ara ). De no ser aixines, d'haver continuat sent una moda tan multitudinaria i d'haver durat, diguem-ne, quinze anys mes, segurament molta gent s'haguès rabentat, perque el ritme que seguien, mireu el reportatge sencer!, és per a fer rabentar a qualsevol.

Però bueno, jo soc mes de R&R.

Dedicat al Natxo, que li va el xumba xumba. XD

4 Comments:

Anonymous Anònim said...

Me pareix que no només al Natxo li agrada el txumba txumba, ¿oi, fogaire?

5/5/06 12:13 a. m.  
Blogger Guineu said...

Vaig començar a veri el vídeo i no vaig podre acabar de veri'l i avui m'he trobat que ja no funcionava l'enllaç, quina merda! La veritat, fogaire, és que la mitja hora que vaig tindre temps de veri eva molt bona. Mira, si pots, de posar un altre enllaç que funcione. Endavant amb el blog, xic!

5/5/06 4:29 p. m.  
Blogger Fogaire said...

Vaja!, pareix que ja no es pot veure el video. Quina putada, perque ere molt bó. Esperarem si el tornen a penjar o si apareix per alguna web.

Llàstima.

5/5/06 9:22 p. m.  
Blogger Fogaire said...

Guineu (i els altres que no hau pogut veure el video), podeu descarregar el reportatge a l'emule, es diu "La ruta del Bakalao - Hasta que el cuerpo aguante" de C+.

Este és un enllanç directe per a l'emule:

ed2k://|file|LaRutaDelBakalao-HastaQueElCuerpoAguante

i este un altre:

ed2k://|file|La%20Ruta%20Del%20Bakalao%20-%20Hasta%20Que%20El%20Cuerpo%20Aguante%20(Canal+%201993)2.avi|735133696|6823F0AB4EACCB515D9EFB88571E02C4|/

On line no el puc trobar, no sé per què l'hauran despenjat.

6/5/06 2:36 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home