dilluns, de maig 22, 2006

Nos engañan así.

La primabera fa días que ba tornar, rondadora, mas que rondadora! y ba trayer d'a maneta os tordos que fan niedo en os barzeros; os charros que esgarrapan os praus buscán llombrigos; as golondrinas que no s'ixuplidan d'o suyo capazet de bardo penchau baixo el tellau; o picapuerco que puncha llangostos y engardaixinas en as garraberas; as pinzanas que tornan d'Africa pa trobar-se con os suyos pobrichons pinzans que ban pasar l'ibierno en os nuestros bosques; os patos, os gansos, os flamencos y as garzas que rechiran l'aigua en Sariñena.... y la gripe abiar? Pues parix que ixa no ha beniu enguán.
El que iba a estar una pandemia mundial que ese puesto causar millons de muertos, s'ha quedau en caldo, no de gallina, sino de borrañas. Primeramén mos ban espantar dezín que los pobres muixons mos podían trasmitir una malotía que si mutaba con a gripe umana causaría puyals de muertos en tot el mundo, se charraba d'a gripe de 1818 y os 50 millos de muertos que ba causar y per totas as telebisions salliban profetas de l'apocalipsis muixonero. A la fin, poquet mes de 100 muertos en o mundo dende fa ya unos cuantos años. Ixa ye una zifra ridicla que cualsiquier atra malotía animal puede causar en menos tiempo. El que ba comenzar como una gripe que podeban sufrir totas las aus, paix que ya ha siu reduzida només a aus de corral y acuaticas, una cosa que ya se sabeba dende fa muchismo tiempo, perque la gripe abiar no ye cosa nueba, fa sieglos que existe igual como existe la gripe umana, siempre ba a ñ'aber gripe abiar y ye una cosa imposible d'acotolar. Per qué tantisma alarma y tantisma psicosis?? Dezaga tot esto yo només beigo dos cosas, u se queriba acabar con o mercau asiatico de pollo u las farmaceuticas andaban curtas de perricas.
A yo me gustaría ser lo dueño d'o Tamiflú ixe, un potingue que pa poca cosa serbiba pero que han comprau 30 millons de presonas, creigo que a unos 50 u 60 euros. Si ya el diba Eskorbuto: "oh si si, os engañan asi"

dimarts, de maig 16, 2006

Amuestra la lluenga!

Paix que ultimamén as lluengas en Aragón tienen bella miqueta de repercusión mediatica. En bels medios de comunicazión han amaneixiu articlos u cartas que charran d'iste tema que tan ixuplidau teniban os aragoneses. Cal remarcar sobre toz un articlo ben bueno de Miguel Ánchel Barcos que ba aparixer en El País fa 10 dias, que anque ya no se pueda beyer perque cal rechistrar-se-ie y pagar, el podén trobar a Franja.tk (gràcies!) . Tamé ye prou importán lo reportache que ba publicar fa un par de semanas lo portal Aragón Digital, an que se parlaba d'a situazión de l'aragonés, a suya normalizazión, o problema d'a falta d'una Academia d'a Luenga Aragonesa y d'ixe intresán proyecto que ye Charrandotb.com , entre atras cosetas. Istos ultimos dias tamé s'han editau n'o Periodico d'Aragón un par de cartas que charran d'as lluengas nuestras, pero cal parar cuenta y triar o grano d'a palla, perque no fan guaire onra a las nuestras lluengas. Ya sía per desconozimiento, per malizia u per ixe anticatalanismo que a beluns les rade asta la miolla, istas cartas ne fan ben poco de bueno. La una ye d'un ome de Zaragoza que anque crei que l'aragonés abria de tenir bel reconozimiento, pensa que'l catalán, encara que se i charre n'a francha, ye una lluenga forana y no la materna d'a chen que la parla. Estoi que la intinzión no ye dolenta del tot, pero desconoze la reyalidat lingüistica d'a francha y per ixo charra de cosas que no son pas berdat. L'atra ye pior, per suerte muchos ya conozén l'autor y sabén "que peu calza", pero ixo no quita que la suya carta faiga muchismo mal tanto a l'aragonés como al catalán. Ye curioso leyer como puede dir que "deberíamos buscar dentro de nosotros mismos y no inventar nuevos nombres para lo que ya existe" una presona que no fa que imbentar nomes rarizos pa una lluenga que ha estau reconozida como catalán per filologos, unibersidaz y cualquiera que l'aiga sentiu charrar y tienga un poquet de mollera. Isto no tendria mes importanzia si no fues perque en Aragón ñ'ai un desconozimiento brutal d'a reyalidat lingüistica y ara que iste tema prenzipia a acucutar y la chen pren bella conzenzia, paix que abrén de sufrir tota clase de embolicadors que no tienen atra fayena que meter trabetas y fer trapuzar en un momento istorico que puestar no tornarén a tenir d'aqui a bente años mes. Un tiempo masiau llargo que seguramén las nuestras lluengas no puedan resistir.

dijous, de maig 04, 2006

Exta si, exta... també

Recordo, de jovenet, quan els pares miraven espantats la televisió i els avis renegaven de la juventut, quan t'acollonaven parlant de drogues, de pastilles i de perillosos jovens que eixiven de festa per la nit i es renyiven o es mataven a la carretera per anar drogats i sense dormir. Ere la metat dels noranta i la Ruta del Bakalao donave ja les raderes espenegades. I poca cosa mes recordo d'este boom que va neixer als anys 80, tret d'alguna història que contaven els companys d'escola dels seus germans grans, que van canviar les samarretes de Public Enemy per les de Spook o ACTV (després es van fer nazis, pero ja és una altra història).
Tot això ve perque haig trobat un video d'un reportatge que va fer Canal + a l'any 93 sobre la Ruta Destroy o del Bakalao que paga molt la pena veure. Per tot el que m'havien contat, em fíe una idea del que podie arribar a ser la Ruta i tot el seu mon, però res comparat en veure realment com es vivie la "Festa" al País Valencià, com pasaven dies i dies sense dormir, com corrie la droga, com viatjaven des de Madrid o Barcelona a València, com ballaven sense descans tot un cap de setmana i com podie estar de grillada la gent. Excessos i animalades que cap cos humà és capaç de resistir durant molt de temps.
És curios veure les pintes que portave la gent que hi anave, tots a la seua bola, sense modes ni etiquetes, aixines que suposo, com a historiador makinero de fira que soc, que als pocs anys el moviment que orbitave al voltant de la música màkina, després que el Govern Socialista persiguís la "Ruta", retallés els horaris, tanqués discoteques, endurís els contols d'alcohol i droga i fés una gran campanya mediàtica, es va convertir en un fenomen mol mes minoritari que va pendre una estètica mes "skin" (la típica imatge de makinero pelat o capdecendrer de finals dels noranta hasda ara ). De no ser aixines, d'haver continuat sent una moda tan multitudinaria i d'haver durat, diguem-ne, quinze anys mes, segurament molta gent s'haguès rabentat, perque el ritme que seguien, mireu el reportatge sencer!, és per a fer rabentar a qualsevol.

Però bueno, jo soc mes de R&R.

Dedicat al Natxo, que li va el xumba xumba. XD