dimarts, de març 14, 2006

Destrossant mites

Fa dos anys em van regalar l'Alquimista de Paulo Coelho. Durant molt de temps el vaig tindre alçat a l'estantería del meu quart fins que el cap de setmana passat vaig decidir començar a llegir-lo, per avorriment mes que per altra cosa. M'havien dit mil vegades que el llegís, que era un llibre molt bó i que en trauria un munt de coses bones. Doncs bé, ja l'he llegit i el resultat és...la mes gran de les indiferències. Tant soroll per a això? Quin llibre mes pobre, mes ximple i mes soso. Ni m'ha fet pensar sobre la vida (ja hi penso prou no em cal llegir aquest llibre), ni em trobo millor interiorment, ni m'ha ajudat a res, ni m'ha fet apreciar mes les petites coses, ni n'he après res, ni m'ha enganxat guaire, ans al contrari, pasava dies sense llegir perque la seua trama no la trobava interessant. L'unica cosa que puc dir és que he acabat fart de destins, sort dels principiants, tresors, camins i llegendes personals, massa repetitiu. Ja es veu que a la gent els agrada una història basada en l'alquímia (solen agradar els temes ocults i paranormals) amanida amb discursets esperançadors. Deu ser que jo soc massa burro per a apreciar una obra tant gran, segons diuen, però xiquets, que voleu que us digue, a jo no m'ha impresionat molla.

I per a acavar el post discrepant de les coses que agraden a la gent, faig una pregunta: Soc l'únic del mon que odia els sudokus?
*Post dedicat a Mara i Llucía, que encara que facin sudokus, m'han cuidat molt bé aquest cap de setmana :-P

3 Comments:

Blogger Markos said...

Los mitos y los best-sellers (¿por qué no dirán 'éxitos de ventas'?) es lo qu e tienen. Si queréis literatura de verdad, pasad por Montalbán. A modo de recomendación, digo.

P.D.: No me cabe duda alguna del buen trato recibido en Fernando Delgado, 4.

15/3/06 12:15 a. m.  
Blogger Fogaire said...

Quines coses que passen!!!

Fa poc que haig escrit este post criticant el libre del Coelho. Doncs bé, l'estave tornant a llegir per a veure si hi havie fet cap errada mentres pels auriculars sentíe Sopa de Cabra, un disc sencer en les cançons aleatories i repetició. De repent sone una cançó en la que mai m'havie fixat massa, acabe de sonar i torne a començar la mateixa cançó. La escolto en deteniment i... la cancó parle del mateix llibre que haig criticat ara mateix!!

Tenint en compte que el llibre parla del destí, de casualitats i de les conspiracions de l'univers, m'haig espantat una mica i tot :-D

Quines coses, tu.

La cançó es diu "Camins".

15/3/06 2:27 a. m.  
Anonymous Putxinel·li said...

Un cap de setmana dedicat a dues dones i a un llibre? tu si que en saps, de viure bé.

PS: Camins, una cançó molt bona dels sopa. però com no he llegit el llibre...

21/3/06 2:32 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home