dilluns, de febrer 06, 2006

The Legend, in memoriam.


Un día com avui, fa sixanta-un anys, va neixer Robert Nesta Marley a Jamaica. Què tindrà la seua música? Un antidepresiu natural, un cant a la revolució, a la pau i a la desobediència, un so antiimperialista, espiritual, esperançador, unes melodies que vinen de la pobresa, del tercer mon, dels oblidats, dels que no existixen i criden fort que el mon no va bé.

Però al Sistema no l'agrade la veu dels que no en tenen i quan això passe, el Sistema pot fer dos coses, guanyar per les bones o per les no tant bones. Bob molestave, Bob díe coses que no s'havien de dir i el que és encara pitjor, lo seu missatge arrivave lluny, a ritme de reggae despertaven consciències des dels Estats Units hasda Sudàfrica. Marley estave a la llista "dels mes vigilats" de la CIA i l'embaixador nordamericà a Jamaica va afirmar que el seu país temíe que Bob poguès convertir-se en un desestabilitzador social a tot el Carib. El cantant, que criticave obertament els dos partits polítics majoritaris jamaicans, marionetes de l'imperi nordamericà, va patir un atemptat a casa seua en lo resultat d'un tret al braç. Lo Rei del Reggae ja s'havie convertit en un enemic públic, un personatge molest, però quan les bales fallen sempre quede la segona opció.
La segona opció és un procès mes lent, mes subtil, però molt mes eficaç, si no pot acavar en lo problema, el Sistema l'assimile, l'absorbix i el neutralitze. I anxí ha estat com un dels artistes mes grans, mes influents i mes compromesos del segle XX, s'ha convertit en música ambiental d'inofensius joves fumadors de marihuana i en samarretes que plenen centres comercials.

Llarga vida a la Llegenda, lo lleó de Zion encara rugix.

4 Comments:

Blogger Guineu said...

Mia-te tu, un altro bifido en la blogosfera! Igual mos beyén en el "Tossino" d'Albelda si encá se fa el 12 de febrero. En la coda de las chiretas te trobaré, n'estigo seguro.

6/2/06 9:17 p. m.  
Blogger Fogaire said...

:-D No mos podrén trobar-ie perque tiengo fayena en Madrid, que si no ben seguro que m'eses trobau per astí gustán las chullas.

A la fin ya beis, no m'he puesto resistir y he rematau fén un blog.
Salut!

6/2/06 9:26 p. m.  
Blogger Markos said...

Algo parecido a lo de Marley debió pasar con el Che.

6/2/06 11:32 p. m.  
Blogger Fogaire said...

Si. Solo que con el Che, ganaron tanto por las buenas como por las malas.
Como no les bastó con acribillarlo a balazos, continuaron la faena conviertiendo su rostro en camisetas del Zara llenas de lentejuelas y purpurina (y cobrando derechos de imagen).

7/2/06 5:32 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home