diumenge, de febrer 26, 2006

Pacharan pacharaan, pacharaan te quieroo...


L'arto, bendito abrichón punchudo. No cal ir ta Montaña pa replegar buenos arañons, en a ermita de Binaced se'n crian de pistón. Ixes artos están plantaus, se regan y tienen buena caloreta, que fa que en Agosto ya tiengan os llullos maduros y preparaus pa fer un pacharán made in tierra plana como ixe d'a foto, asinas, sais meses dispués cuan marchas ta casa farto de fer desamens, i puez afogar penas, festechar alegrías u tot chunto :-D Rediós que bueno ye!
Pues ixo, que ya s'ha rematau la fiesta y cal tornar ta la fayena.... y ta'l blog.

PS: Baixo d'o tren en a estazión d'Atocha y beigo unos seguratas corrén con chalecos fosforitos, cuan m'arrimo ta'l puesto d'o "suzeso", me trobo con que no me i dixan pasar y me'n fan apartar un poquet. Un aczidén, una menaza de bomba, un atentau...?, contino caminán y beigo cuatre seguratas charrán con walkie-talkies alredor d'un turcazo muerto en medio l'andén. Juuaaass. Per zierto, que fredo que fa per estas tierras, ha cayiu buen nebazo.

divendres, de febrer 17, 2006

Torno a casa


Au, ja estan los exàmens feits, ara toque una setmaneta de festa a casa meua que ja n'estic fart de tant Madrid. Si tinc temps i idees, potser hi poso algun post i si no, tornarem la setmana que vé. Ah, vacances!! pensave que mai arrivarie esto día.
Vinga, salut!

dimarts, de febrer 14, 2006

Taratita

Tornan os Chotos d'Embún, bueno, ya ban tornar fa unos meses, pero encara no l'eba puesto sentir. Taratita, que asinas se diz o suyo segundo y ultimo ;-) disco, ye un treballo ben bueno y de gran calidat que merexe la pena sentir y disfrutar. Os temas que i tratan no podeban ser atros que la dignidat d'a montaña, os pantanos, la espoblazión, o turismo u la especulazión, tot ixo sin perder l'umor y as ganas de fiesta. Tos esmeligarez con cantas como "O nabo d'Eito" u tremolarez con atras como "Carta a mi Espelunciecha", un disco bueno bueno, cantau en castellano y aragonés d'Embún.

1. Pasoatarantiau neoliberal
2. Embún de los cabarés
3. Flor morena d'o ramo San Chuan
4. Murgas de Peiro
5. Pasodoble de verano
6. Paticha lacandona
7. Carta a mi Espelunciecha
8. O nabo d'Eito
9. ¡Que siga la fiesta!
10. Jota Larraz
11. Desde Santiago
12. Isabel
13. The giliman
14. As flos de Rosarito
15. Taratita

No tot ha de ser cantar-le a la Birgen u ofrendar glorias a España. Entalto lo "folk combatibo", copon!!

dilluns, de febrer 13, 2006

Itoiz, ito ez!


Ja fa onze anys que un mes de febrer com este va neixer Solidarios con Itoiz, un grup de persones disposades a lluitar contra el pantà d'Itoiz fent acció directa. La seua acció mes famosa va ser a l'any 1996, quan van tallar els cables que transportaven los materials de construcció a la presa. Lo sabotatge va causar la paralització de les obres durant tot un any, però tamé va costar penes de presó i una multa milionària als vuit solidaris, que a més van ser detinguts violentament i acusats de delictes que no havien comès.
Tot i això, Solidarios con Itoiz han continuat fent espectaculars accions tant a Navarra com a tota Europa, denunciant la construcció de la presa d'un pantà il·legal i perillós.

La lluita continua, tots solidaris en Itoiz.

diumenge, de febrer 12, 2006

Qui fuese gurrión


Madrid no ye un buen puesto an que pasar tristuras. Feba sol y no caleba o chambergo ta sallir de casa, pero me yeba igual, tampó no teniba ixa intenzión. A cabeza ye una mala compañera, mes que mes cuan tiens que fer-la treballar en atros asuntos mes probeitosos que os que te i rondan y se negan a marchar-ne. Ya se m'enboiraban las letras, tota la tardi pasán pachinas ta deban y ta zaga, ta deban y ta zaga y cuan zarras o libro, torna a comenzar, pero güe no yeba un dia que me fese guaire goi saber de que color pariba os crabitos una craba roya eterozigotica chuntada con un buco negro omozigotico, güe no teniba dengún intrés per Mendel y los suyos bisaltos, ixe monche aburriu con muito tiempo que perder. Se m'ha perdiu a mirada entre os tellaus que teniba debán, asta que he descubriu tres gurrions encorrén una gurriona, plega la calor y chunto a ella l'amor. Qui fuese gurrión, pensaba cuan uno baixaba ta'l suelo a minchar un piazet de pan que se l'eba cayiu a un zagalet, sin mes preocupazións en a bida que trobar ixa molleta que atros pierden. He debantau un poquet la mirada y he leyiu en a paret "Nazis Muertos", puestar que este llugar no sía tan dolén como el pintan, me diba con una sonriseta en a boca. Farto de mirar per la finestra, he posau mosica un ratet ta fuyir unos menutos d'a reyalidat, chitau en a cama y fumán sin ganas, pero en o techo se dibuixaban cosas que no queriba beyer. ¿Tantisma mosica que tiengo y no ñai una canta que m'alegre el dia? Cuan m'he dau cuenta, ya s'eban enchegau las farolas y o zielo s'eba tornau fosco, en fin, ya está tot feit, que sía o que Dios quiera. Ora de zenar y de mirar un ratet internet. Per suerte he sentiu o programa de Sputnik y m'ha posau ben contento. Grazias ninos, continaz con ixo perque fez una fayena buenisma.
Pues ixo, que pel maitino tornará a sallir el sol. Bah, barucas mias, dixaz-lo estar, me'n boi a chitar que a las 9 tiengo un desamen.
ASCUITÁN: Three little birds de Bob Marley

dijous, de febrer 09, 2006

Que a mi ni me va ni me viene...


pero por comentarlo...
Redeu, van eixir ben escaldats els galàctics. La verdat és que el futbol me fa angunia, no el soporto, no li trobo cap sustància i m'aborrixco quan veic durant noranta minuts com a uns tios perseguixen una pilota, però veri perdre al Madrid per golejada a casa nostra és tan gratificant... :-D

dimecres, de febrer 08, 2006

El Paraíso Perdido


Me entero en las noticias que un grupo de científicos se adentró hace un tiempo en una zona de selva inexplorada en Papúa Nueva Guinea. Un territorio virgen donde se han descubierto decenas de nuevas especies de animales y plantas. Al parecer, una prueba de que jamas el hombre habia pisado aquel mundo fué que la fauna no huía de los exploradores, los animales se dejaban observar e incluso permitían ser cogidos. Sin duda un gran descubrimiento, un lugar ignoto y salvaje repleto de maravillas desconocidas. No es de extrañar que lo hayan bautizado como "El Paraiso Perdido".
Pero no hemos de irnos tan lejos para descubrir fauna y paraisos perdidos, nosotros tenemos paraisos perdidos para dar y regalar. Tenemos Espelunciecha, tenemos Jánovas, tenemos Mediano, tenemos Tiermas, tenemos Sobrepuerto, tenemos a Canelle, tenemos a la bucarda, tenemos al lobo....
Fauna y paraísos perdidos, para siempre además. Toma ya!

dimarts, de febrer 07, 2006

O tresoro amagau


Eban las fiestas d'o llugar y ñaeba un conzierto en a carpa que paraban as peñas cuan me'n ba sallir ta l'escampau de fora perque me pichaba y ya no'n podeba mes. Se ba amanar an que yo pichaba un ome medio zorrizo que fumaba un puro y caminaba como podeba.
No se per qué me ba sallir ixo, pero le ba dir: -Para cuenta no trepuzes, que encara t'espaldarás con ixe branquil.
L'ome no se ba estrañar brenca del que ba sentir y me ba contestar: -Encara me tiengo tieso, zagal.
Y astí ba ser, pichán entre coches y cañapitas, an ba conozer a ixe buen ome. Resulta que yeba un maziello d'unos 50 años, de Salas Altas, que eba beniu de fiesta al llugar mio. Cuan bels amigos ban sallir a buscar-me, me ban trobar-ie charrán rarizo con un ome que no eban bisto mai y tronzán-me de risa con as anecdotas y las istorias que me contaba. Ixa charradeta ba ser una d'as mes sucosas que he teniu mai en aragonés y sobre l'aragonés. Me ba explicar como charraban n'o llugar suyo y como bariaba l'aragonés en atros puestos, como se perdeba la luenga y como caleba reconozer-la y proteger-la. Me diba como en Salas Altas ya només charraban aragonés os grans y que os ninons no sabeban charrar-lo.
Lastima que no me'n acorde de mes cosetas, l'alcol y la memoria no fan buenas migas, pero me ba pasar media nit charrán en aragonés con él, que amás amás emplegaba un aragonés riquismo, talmén perque iba zorro como un canasto y no se cortaba ni s'abergoñaba miaja a l'ora de charrar con yo.
L'aragonés ye un tresoro amagau, només cal trobarlo.

dilluns, de febrer 06, 2006

The Legend, in memoriam.


Un día com avui, fa sixanta-un anys, va neixer Robert Nesta Marley a Jamaica. Què tindrà la seua música? Un antidepresiu natural, un cant a la revolució, a la pau i a la desobediència, un so antiimperialista, espiritual, esperançador, unes melodies que vinen de la pobresa, del tercer mon, dels oblidats, dels que no existixen i criden fort que el mon no va bé.

Però al Sistema no l'agrade la veu dels que no en tenen i quan això passe, el Sistema pot fer dos coses, guanyar per les bones o per les no tant bones. Bob molestave, Bob díe coses que no s'havien de dir i el que és encara pitjor, lo seu missatge arrivave lluny, a ritme de reggae despertaven consciències des dels Estats Units hasda Sudàfrica. Marley estave a la llista "dels mes vigilats" de la CIA i l'embaixador nordamericà a Jamaica va afirmar que el seu país temíe que Bob poguès convertir-se en un desestabilitzador social a tot el Carib. El cantant, que criticave obertament els dos partits polítics majoritaris jamaicans, marionetes de l'imperi nordamericà, va patir un atemptat a casa seua en lo resultat d'un tret al braç. Lo Rei del Reggae ja s'havie convertit en un enemic públic, un personatge molest, però quan les bales fallen sempre quede la segona opció.
La segona opció és un procès mes lent, mes subtil, però molt mes eficaç, si no pot acavar en lo problema, el Sistema l'assimile, l'absorbix i el neutralitze. I anxí ha estat com un dels artistes mes grans, mes influents i mes compromesos del segle XX, s'ha convertit en música ambiental d'inofensius joves fumadors de marihuana i en samarretes que plenen centres comercials.

Llarga vida a la Llegenda, lo lleó de Zion encara rugix.

divendres, de febrer 03, 2006

Me cago en l'opio d'o pueblo


Mundo de barrenaus, este que mos ha tocau bibir.
Resulta que fa poquez dias metá mundo s'esmeligaba con un dibuixo umoristico (mui dolén) que ba sallir en a prensa danesa. L'atra metá, pues paix que no ban entender lo chiste, y claro, se ban carrañar perque tamé se'n queriban redir.
Os daneses no ban querir explica-les-ne y la chen que no l'eba entendiu se ba meter mes fura encara. "Pues si no mos explicaz an ye la grazia tos cremarén as embaixadas, tos secuestrarén, tos ametrallarén, tos tallarén o cuello, tos...", en fin, que ban pillar una carrañada ben gran. Y encara no se les ha pasau.
Pero s'han tornau toz llocos u que? Bai no me jodas.

Au, ya tos conto yo un atro chiste, a bier si se tos pasa la enrabiada, perque si bel dia los nuestros nietos estudean que la 3ª Guerra Mundial ba comenzar per una caricatura, s'escollonarán asabelo:

-Diz que ban toz os dioses en un abión. L'abión s'estoza, se rabenta, se preta fuego...total, que se foten un batán de la ostia. ¿Qui se'n salba?

Este l'ez pillau u cal fer-ne un dibuixo?

dijous, de febrer 02, 2006

Minuts musicals


Mirave Telemadrid al saló de casa, i encara que habitualment cal tindre estómac per a fer-ho, esta tarda fíen un interesant reportatge sobre uns abocaments il·legals vora un llac d'un poble madrileny, els pescadors que hi anaven sovint se'n queixaven perque mataven els peixos i contaminaven la natura. Els reporters de TM indignats, quina barra!!, diven, destruixen la poca natura que encara quede a Madrid i aci no fan res, tornaven a dir, això és una vergonya, insistiven, pobrets peixos, pobrets mixons, pobras besties que morisen enverinades, repetiven. I teniven ragó, ere una vergonya.
En acabar el reportatge, ne posen un altro sobre la vida d'un matador de toros. Amostraven com s'entrenave, com patíve i com s'havie d'esforçar per a podre ser un profesional. Eixiven unes imatges precioses d'una finca plena de vaques i toros, quina estampa. Molt bonic, si no fos perque ixos animals haurien de morir a mans del macho iberico que entrevistaven en estusiasme, i segurament, patint molt mes que els pobres peixos que s'afogaven entre productes tòxics. Però la Fiesta Nasioná és la Fiesta Nasioná i Ejpaña is different.
Merda de tele, merda de país, haig apagat la tele i me'n haig anat a escoltar música, i anxí, entre cançó i cançó, se m'ha ocurrit este post, que ja fíe mes de 24 hores que no en posave cap.
Au, canteu tots, benvinguts al karaoke DEF.
:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
MOTXALO
Un tipo delante de mi, no para de hacer el idiota
lleva un trapo en sus manos que mueve pa los laos.
Algo corroe mi interior, que me sube la adrenalina,
y una voz suave me empieza a susurrar...
¡Motxalo!, me dice: ¡Motxalo!
Parece que quiere jugar, pues va a tener su merecido
me han jodido la siesta y me quieren marear...
¡De eso ni hablar!
Cuando paso por sus costaos,toda la gente se emociona,
a ver si hay suerte y le engancho alguna vez,
la peña se va a volver loca.
Mira el pringao que txulo va
lo empitono y le meto una corná,
le he atravesado el pecho y se oye una ovación.
No se cuando, alguien me contó,
si alguna vez te quieren torear,
síguele el juego,y a la menor ocasión...
me dijo:¡Motxalo!,me dijo:¡MÁTALO!
Riau, riau.